Aragon > Zaragoza > Salillas de Jalón
Localisation al SO. de la provincia de Zaragoza.
Se accede desde la capital por carretera N-II, desvío pasando la Muel
à la carretera C-126, et nuevo desvío al SO. De Épila por carretera C-220,
en la ribera del río Jalón.
Situada à 8 km de Epila, 12 km de La Almunia et à unos 50 km de Zaragoza. Esta situada en la margen izquierda del rió Jalón . Appartient à la diócesis de Tarazona.
Todo esto nos lleva à la conclusión de que Salillas de Jalón en aquel entonces era ya algo más que une aldea, incluso con une importante posición defensiva.
En 1319 la Carta de puebla, por Martín López de Rueda et Doña Francisca Ximénex de Castellot otorga à varias familias musulmanas como los primeros fundadores que vienen à vivir à Salillas de los cuales conocemos algunos de sus nombres como Don Muça hijo de don Mahomat del Rey, à don Luçef hijo de don Abçeyt Dabduçalem etc..
Después perteneció à los monjes de Veruela. Estando certificada en 1455 la venta por éstos de Salillas al poderoso D.Lope Ximénez de Urrea, señor de Epila, Rueda,etc..
Estos des données fueron confirmados por el cosmógrafo Labaña en 1610.
Y dice la historia.: Que en el año 1143 Ramón de Larbasa et García Valencia otorga à ocho pobladores la Carta de population ....
APÉNDICE
1
1143
Ramón de Larbasa et García Valencia otorgan carta de population à ocho pobladores de Salillas de Jalón.
AHN.,OO.MM., carpeta 638, nº 1.
In Dei nomine et eius divina clemencia, videlicet Patris et Spiritu Sancti. Hec est carta que facimus inter nos, Ramon de Larbasa et Garcia Valencia meo germano, ad vos, octo populatores qui populavit in Salellas. Damus vobis bonos fueros ut habeatis et possideatis illas hereditates quod vobis dare et vendere et impegnorare, et ad vestram propriam voluntatem facere vos et omnia vestra posteritate, nostra salva fidelitate et de nostra posteritate, per secula cuneta, amen.
12 UBIETO, Ant.: Historia de Aragón.IV. Los pueblos et los despoblados I. Zaragoza, 1984,p. 156.Menciona une noticia según la cual en 1177 se dio une sentencia favorable à Jimeno de Artosilla o Artusella sobre la posesión de esta localidad frente à Alfonso II.
13 Ibid.p.162.
14 Se alude al camino de Cofita et al camino de Burceat, poblaciones cercanas à Barbastro.
15 LEDESMA, M. L.: La encomienda de Zargoza de la Orden de San Juan de Jerusalén en los siglos XII et XIII. Zaragoza, 1967.pp. 137-138.
Et per hoc, quod teneatis istas chasas populatas en Salellas et sine illos quinque campos quod nos tenemus per ad nostrum opus, illo alio toto quod habeatis vos, octo populatores, ermo et populato. Et prendat Garcia Lopiz XX kafizes semenatura, Sancio Lopiz, XVI kafizes, Garcia Sanz,XVI kafizes, Miliano, XVI kafices, donna Tota, X kafizes, donna Oria, X kafizes, Ramon de Salas, XI kafizes. Et de illa acequia qui transit per illa porta de Salellas contra illo monte, totum damus vobis per vineas facere, et vestros ortos ad illa porta habeatis. Et isto alio qui remanserit, quod supra scriptum est, totum dividatis ad capezas, tantum hunus habeat quantum aliis.
Et quod habeamus in nostra segnoria in Salellas et nostra calonias sicut est fuero in Ricla et in Epila. Et si aliquis de illos populatores morietur vel captivus fuerit, expectabimus sua muliere unum annum per pedone tenere.
Facta carta era M.ª Cª. LXXXª.Iª, regnante comes de Barcilona in Aragone, episcopus Dodus in Oscha, episcopus Bernardus in Cesaraugusta, rex Garcias in Pampilona, imperator Adefonsus in Castella.
Ego, Ramon de Larbasa, istam cartam scribere mandavi et cum mea mano hoc(signo) feci. Sunt testes: Garcia de Caparrosso, Garcia Lopez de Mores, Garcia Dat de Mores, Acenar Sanz de Mores, Ramón de Mores, don Galter de(..)gnano.
Et si aliquis sua chasa erma laxaverit sine homine et foco, nisi pro infirmitate el captivitate et morte, de uno mense in antea ponant alio populatore.
Ego, Raimundus, scriptor, sub iussione don Ramon de Larbasa et Garcia de Valencia hanc cartam scripsi et cum mea manu(signo) feci.
Et si opus fuerit tallare vel guarda tenere, teneant illos vicinos ad chasas; de vigilia de illo castello teneant inter don Ramon et Garcia Valencia illa tercia parte; et vicinos, duas partes. Et illa vinea atorgamus ad donna Tota, subtus illas acequia, cum illa sua hereditate.
2
Garcia de Valencia vende à la Orden de San Juan de Jesusalén el castillo et villa de Salillas de Jalón por mil sueldos jaqueses.
AHN., OO.MM., carpeta 638, nº7.
AHN., OO.MM., carpeta 638, nº6, copia del anterior.
In nomine Domini nostri Ihesu Christ, Manifestumsit omnibus hominibus, tam presentibus quam futuris, quod hec est carta auctoritate donationis et affirmationis quem facio ego Garcia de Valentia. Placuit mihi, libenti animo et spontanea voluntate et pro amore Dei et redemptione anime patris et matris mee et omnium parentum meorum, tam vivorum quam defunctorum, dono et concedo Deo et beati Iohannis Babtiste, scilicet et Hospitalis pauperum Iherosolimitani, illum castrum et villam de Salellas, qui est rivo de Exalon, et cum omni meo dominio et cum omnibus meis hereditatibus quos ego hodie ibi habeo vel etiam frater meus Raimundus de Puio vel filiis suis ibi habuerunt,heremum et populatum, sicut mei pertinet velpertinere debet filiabus meis, terris, vineis, cum pascuis et aquis, montis, molendinis, totum ab integro sine ullo retinimento ad propriam hereditatem francam, liberam et quietam, per secula cuncta, amen.
Et ego, frater Ermengaudus, magister Emposte, consensu et voluntate aliorum fratrum Hospitalis Iherosolimitani, damus vobis don Garcia de Valentia de bonis nobis à Deo collatis, scilicet de helemosinis Hospitalis Iherosilimitani, mille solidos denariorum Iaccensis monete concurribilis. Et ego, frater Garsias de Lisa, comendator domus Cesarauguste, iussione fratri Ermengaudi, magistri Emposte, necnon et aliorum fratrum meorum, paccavi vobis don Garcia de Valentia suprascriptos M solidos.
Et ego, Garcia de Valentia, accepi suprascriptos M solidos de vos don Garcia de Lisa, et sum inde paccatus, et sum inde de manifesto omni tempore. Et ego, Garsias de Valentia, dono vobis don Garsia de Liesa, comendator domus Cesarauguste, et aliorum fratrum vestrorum, tam presentibus quam futuris, fidancias de salvetate pro salvare istam suprascriptam donacionem, sicut est forum terre atque suprascriptum, don Martin Xemenz de Boleia, don Morin, filius de don Per Petit.
Huius donationis testes sunt visores et auditores don Petro de Zaragoza, zalmedina, don Galician de Tarba, don Sanz de Stada, et don Acharias, don Per de Calataiub, don Petro Ponton, Iohan Mozo, Ramon Bou et B.Bou.
Facta carta mense septembris, era Mª.CCª.XVIIIª.Berengarius scripsit.
Province de Zaragoza (Saragose) Pyrénées, le tourisme rural, Monegros. Espagne.
Romane. Goya, sports d'aventure en milieu rural, vertes, randonnées nature, d'escalade, l'administration municipale.
L'information ne serait pas complète sans une promenade à travers ses trois provinces : Zaragoza , Teruel et Huesca et ses Régions variées, avec un arrêt dans l'un de ses paysages spectaculaires comme la vallée pyrénéenne de Ordesa ou le Moncayo ou au contraire dans la vallée Ebro .

La Seo |
El Pilar |
Mudejar |
Goya |
Musee Provinciel Zaragoza |
Geologie |
Nature
Huesca |
Teruel |
Saragosse |
Aragon |
Province |
Comarcas
Bestiaire |
Index alphabétique |
thématiques |
Turisme |
Cartes
Le projet pasapues est une extension du projet Aragon, et tente de collecter et de relier tous les types possibles d’informations documentaires sur Aragon: textes, livres, articles, cartes, illustrations, photographies, narrations, etc., puis passer à la sa publication et sa diffusion.
Aragon a actuellement le rang juridique de Communauté Autonome.Salillas de Jalón des données de base
Copyright 1996-2024 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendivil Navarro, Aragon (Espagne)
Explications ou de corriger les erreurs s'il vous plaît nous écrire
Avis légal. Cette activité de l'Asociacion Cultural y Aragon Interactivo Multimedia
Pour savoir comment Google utilise les informations provenant de sites Web ou d'applications sur ce site, vous pouvez visiter : Cookies Politic.